The bard's song will remain
Myself, three personalities on my own
dijous, 25 de juny del 2009
S'escapa el temps de la nova era...
Parlo i, a mesura que avanço pel llarg camí de paraules no pronunciades, em donc compte que estic arribant al final de quelcom que qualsevol podria dir pàgina. Estic en aquest punt d'incertesa entre el que faré o deixaré de fer, estic en el punt en el que el camí es bifurca i apareix a l'escena un nou camí marcat per la solitud i el no coneixer res.
Deixar coses enrere crec que s'està convertint en el meu fort. Mica en mica vaig pasant fulls com qui llegeix un llibre. Torno la vista enrere i veig tot el que he viscut, vist i fet, el que he escoltat, la gent que he conegut i m'hadono que sino ho fes no seria jo.
Arriba aquest dia, es proper. Més del que molts dessitjarieu. Com sempre aquestes passades de pàgina venen acompañades de canvis de look. Al Juliol em tallaré el cabell o no. Per qué? Ves a saber.
D.r.D
Mai plou a gust de tots, només del meu, que m'agrada que plogui ja sigui molt o poc.
Deixar coses enrere crec que s'està convertint en el meu fort. Mica en mica vaig pasant fulls com qui llegeix un llibre. Torno la vista enrere i veig tot el que he viscut, vist i fet, el que he escoltat, la gent que he conegut i m'hadono que sino ho fes no seria jo.
Arriba aquest dia, es proper. Més del que molts dessitjarieu. Com sempre aquestes passades de pàgina venen acompañades de canvis de look. Al Juliol em tallaré el cabell o no. Per qué? Ves a saber.
D.r.D
Mai plou a gust de tots, només del meu, que m'agrada que plogui ja sigui molt o poc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada