Tu sonrisa Risueña

El dulce canto de la noche acarició mis oidos y un frescor nuevo bañó mis mejillas.


Como salida de la nada ahí estaba su presencia, oculta, escondida deseando que la encontrara.


¿La encontré yo a ella o ella me encontró a mi?






D.r.D

ha partido el barco, con el ritmo del marinero anciano

Llevado por el fantasma del navegante recorro nuevos mares coronados por crestas espumosas de blancas burbujas. Suaves cantos plateados bajan del cielo para marcar el camino directo a las rocas mientras rayos de dulce música golpean mi mascarón de proa haciendo que las aguas cristalinas y negras se abran.

Ahí están ellas, dulces nubes de granito, esperando, que como ángel, caiga en sus brazos.

Ya me abrazaron una vez y los restos el agua se los llevó.

Veo de nuevo el fantasma de ese marinero anciano oigo esa música que viene de las rocas, veo esos rayos de luna y mi mascarón de proa ya no existe, ya no tengo salvación.

Hermano Lobo, Hemana Luna... forgive me about i can't dream

Per que no sempre es massa tard

En resposta a una recent publicació d'Isil aquí us deixo aquesta majestuosa cançó que ens recorda el per que hem de caure i el per que hem de tornar a llevar-nos. Sempre tindrem el record d'algú gravat sobre la pell encara que a vegades el mal que fa que s'escrigui amb foc pesa més que el sentiment que va causar l'escriptura. Disfruteu-la i feu-hi un pensament.

"Ens hem cremat les mans tants cops com ha calgut.
Hem mossegat el terra sempre que hem caigut
i si mai en algun dia he comès algun error
ara tot el que puc dir-te és que ho sento molt.

Però no hem de mirar enrere per poder sentir-nos bé
no hem de mirar enrere per saber tot el que hem fet.

Ara tinc la cara cremada pel vent.
També tinc els teus poemes escrits a la meva pell
si un dia et fan falta no pateixis, jo te'ls guardaré
si un dia et fan falta no pateixis, no els oblidaré
els tinc escrits a la pell.
Però saps molt bé que cal que anem de pressa
que potser no hi som a temps.

Vam marxar de casa ara fa molt temps
vam partir un dia que no feia vent.
Les veles no es movien el mar estava quiet
anàvem a la deriva a l'horitzó no es veia res.

No hem de mirar enrere per poder sentir-nos bé
no hem de mirar enrere per saber tot el que hem fet.

I totes les promeses que un dia ens vam fer
segellades amb la mirada d'aquell que només té fe
si un dia ens fan falta no pateixis, que jo les guardaré
si un dia et fan falta no pateixis, que no les oblidaré
les tinc escrites a la pell.

Però saps molt bé que cal que anem de pressa
que potser no hi som a temps.

Poemes i promeses
Poemes i promeses escrites a la pell
escrites a la pell

No hem de mirar enrere per poder sentir-nos bé
no hem de mirar enrere per saber tot el que hem fet.
No hem de mirar enrere per poder sentir-nos bé
no hem de mirar enrere per saber tot el que hem fet.


La tardor ha arribat començo a tenir fred
les hores se'm fan curtes i aquests temps són molts incerts
que la vida va de pressa i sento com s'escapa de les mans.

Que els poemes i promeses que aquell dia vam segellar
mai els oblidaré doncs saps molt bé que cal que anem de pressa
que potser no hi som a temps
que potser no hi som a temps
que potser no hi som a temps
que potser no hi som a temps. "